Acaba l’estiu i és el moment de retornar amb els diferents campionats, el primer d’ells és el de Mar-Costa, on tornem a visitar en horari diürn l’Àrea de Pesca Controlada (APC) del Port de Barcelona.

Un Campionat que consta de 4 proves, dues en horari nocturn i dues en horari diürn, totes elles dins la nostra ciutat, però en dos escenaris diferents, doncs la primera prova nocturna és a la platja (Sant Sebastià) i la resta són a l’Àrea de Pesca Controlada del Port de Barcelona que gestiona la nostra entitat.

A les proves a l’APC la norma indica que la modalitat de pesca és lliure (no està permès el llancer o surf-càsting ni la pesca amb esquers artificials), amb un màxim de dues canyes i dos hams per canya. Com totes les proves realitzades en aquest escenari, es practica la captura i alliberament dels peixos, de manera que les captures es mantenen vives a les nanses o sacs de retenció i després del recompte i pesatge, els peixos s’alliberen al mar.

A diferència dels campionats de pesca amb boia, on hi ha una talla mínima comuna per a totes les espècies, al Campionat de Mar-Costa cada espècie ha d’assolir la talla mínima legal d’aquesta. Cal recordar que en la pesca esportiva les talles no són les mateixes que en la pesca recreativa, com són activitats amb regulacions diferents, en el cas de la pesca esportiva les talles mínimes les marca la UE o l’entitat organitzadora en el cas que siguin més restrictives que les primeres. I posats a recordar, fem-ho també a l’hora de diferenciar la pesca esportiva de la recreativa, doncs la primera són les activitats on es competeix amb altres esportistes i aquestes estan subjectes a una sèrie de protocols i requereixen una autorització especial, que en el cas de Catalunya, les autoritzacions únicament es poden fer als clubs o societats federats i que ho hagin sol·licitat en temps i forma al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. La resta de pesca per esbarjo, allà on no es competeix, es considera pesca recreativa.

I aclarits aquests termes anem cap al dia de la competició.

Els sortejos de les competicions de la Societat sempre es fan el dijous abans de la prova, però com en aquest cas el dijous era festiu (era la Mercè, la patrona de la ciutat), el sorteig es fa fer in situ el mateix dia de la prova.

Temperatura prou agradable amb alguns núvols, és el que estava previst i és el que es troben els esportistes quan arriben al port, tot i que a primera hora tampoc sobra portar una peça de roba més.

Una vegada cada esportista ha anat agafant del sobre el paperet amb el número del lloc on li tocarà pescar, toca anar cap allà i anar preparant tot el material.

Són diverses les tècniques de pesca que es van veient muntar, pesca a fondal, a la fluixa, amb cebador, amb boia fixe, amb boia corredissa, amb boia anglesa… i dins d’aquestes tècniques, una colla de variables, ja sigui pel pes del llast de cada opció, diàmetres de fil, tipus d’ham, etc. I capítol a part són els esquers, doncs malgrat que les normes marquen quins estan permesos, cadascú els prepara a la seva manera.

08:00h – Sona la botzina que indica l’inici de la prova. tot i la possibilitat d’emprar dues canyes en acció de pesca, alguns opten per centrar-se en una única i concentrar-se plenament en aquesta, mentre que altres proven sort amb les dues, una més a prop, una més lluny, o amb tècniques diferents per cada canya.
Per l’època de l’any on som, toca tenir en compte els anomenats “peixos d’aire” (els que campen separats del fons), doncs són els que acostumen a estar més presents (i actius) en aquestes condicions i la prova de la seva activitat moltes vegades es pot veure només observant l’aigua, ja que es veuen nedar prop de la superfície i quan algun depredador més gran els empaita, no és complicat veure’ls saltar per sobre la superfície.

Finalment són 18 les diferents espècies que acaben puntuant durant el dia, tot i que n’hi ha que també treuen el nas però al no arribar a la mesura mínima de la seva espècie no acaben comptabilitzant per la prova i són retornats ràpidament a l’aigua, com són els sargs (Diplodus sargus) que no arriben als 23cm o peixos com els serrans de bou (Serranus hepatus), que al no estar regulats han d’arribar als 15 cm, missió impossible per aquesta espècie.

13:00h – Torna a sonar la botzina, canyes amunt! Arriba el moment de saber què ha pescat cadascú i com sempre, els encarregats del pesatge van passant per cada lloc de pesca, s’aixeca la nansa de l’esportista, es comptabilitzen i pesen les captures, es retornen a l’aigua i es passa al següent, així fins arribar al darrer esportista.

I així acaba la jornada:

Queda una prova per finalitzar el campionat i encara no hi ha res decidit, ni campió ni qui pujarà al podi final, de manera que la darrera prova sembla que estarà força competida i estarem prou divertits.

La darrera prova del Campionat es durà a terme al mateix escenari, però en horari nocturn, cosa que el més segur és que les tècniques de pesca dels esportistes puguin variar força respecte a aquesta prova. També tinguem en compte que dels quatre resultats de cada esportista, es descarta el pitjor resultat, fent que encara es pugui moure més la taula de la classificació. Sí, a manca d’una prova està tot obert…

Qui serà el campió?

El 25 d’octubre ho sabrem!

Fins llavors, salut i bona pesca!!