Un año más y con éste ya son 79 las ediciones del tradicional concurso del «Pavo» que cierra la temporada de pesca de la Sociedad de Pescdores Deportivos de Mar de Barcelona, esta vez también tocaba encontrarse en el puerto de nuestra ciudad.

Com expliquem cada any, el nom de la prova prové del primer premi que es donava en els seus inicis en aquesta prova, que no era més que un gall d’indi viu, pràctica per altra banda molt habitual fa unes dècades, doncs quan s’apropava el nadal, les families compraven un gall d’indi i el tenien alimentant-lo per poder fer un bon àpat pel 25 de desembre. Els temps han anat canviant i ens hem hagut d’adaptar al que toca en cada moment, de manera que ja fa unes quantes dècades que el gall d’indi viu va desaparèixer de la llista de premis de la Societat, tot i que s’ha seguit mantenint el nom de la prova.

Una prova que també ha evolucionat en diferents aspectes. Fins no fa massa anys, en aquesta prova només hi podien participar els que havien fet un dels campionats complerts dels que organitzava la Societat i com a premis es repartien els lots de nadal (recordem el primer premi del gall d’indi!). Era un premi més per la participació dels nostres esportistes. Però no només ha evolucionat l’assumpte dels premis, en els últims anys també ho ha fet el tipus de normes per la prova. Prova amb un reglament que sempre havia estat singular i que sempre havia puntuat un punt per peça capturada, de manera que una boga de 10 grams tenia la mateixa puntuació que un llobarro de 4kg, un peix = 1 punt.

La realitat de les nostres aigües i el cada vegada més gran coneixement i respecte pel nostre medi marí va fer que fa uns anys es decidís canviar el tipus de puntuació de la prova, per evitar les massacres de petits peixos (tot i que l’ús de nanses per mantenir els peixos vius pel seu alliberament després del pesatge cada vegada està més extès entre els pescadors esportius). Actualment la puntuació es fa de la següent manera: Cada esportista pot dur al pesatge un màxim de 3 peixos, sent aquests de diferents espècies. Puntuant primer els que han pesat peixos de tres espècies, després els que n’han pesat de dues i finalment els que només en pesen d’una. D’aquesta manera, cada vegada que es repeteix espècies, si aquesta peça és més petita que una que ja hem capturat abans d’aquesta mateixa espècie, doncs la podem retornar directament.

El que si que no canvia des dels seus orígens és la data de la prova, celebrant-se sempre l’últim diumenge del mes de novembre.

Setmana amb fred, pluja i dies de vent, però les previsions pel diumenge donen sol i temperatures agradables per l’època, així que sembla que per aquest aspecte no ens haurem de preocupar massa.

Per aquesta prova es trenca la tradició de fer el sorteig dels punts de pesca el dijous abans al nostre local social, fent el sorteig «in situ», clar que per això toca arribar una mica abans per poder començar a l’hora la prova.
Després de que els encarregats de la Junta hagin marcat els punts de pesca i de que tothom hagi recollit el seu full de control, toca fer el sorteig dels punts de pesca, on per ordre alfabètic van passant tots els esportistes a treure el paperet que els indicarà el lloc on els hi tocarà pescar. Amb això ja són les 6:45h del matí.

7:00h Després de que tots hagin recollit el seu número de banderí (excepte els companys que arriben una mica tard) ja tothom es situa al punt de pesca que li ha tocat i toca preparar tot el que cal per un matí de pesca. Recordem que la modalitat és lliure a una canya, podent pescar a fondal, boia tant amb canyes fixes com amb rodet, amb una sola canya en acció de pesca però amb tantes com es vulgui en reserva.

8:00h Es comença a brumejar i amb això es comencen a veure les primeres espècies atretes per la selecció de farines i ingredients varis que pugen a la superfície per fer un mos, així que sembla que hi pot haver activitat durant el dia… Seguim muntant …

8:15h Botzinada i comencen a sortir les llinyes en direcció a l’aigua. Curiós veure la varietat de diferents estratègies, uns provant sort amb esquers més durs com són les sardines senceres, crancs… altres amb diferents anèlids, bocins de peix o crustacis, d’altres amb pa, etc. Boies fixes, corredisses, d’anglesa, a fondal prop del mur, d’altres a punta de canya i alguns provant sort a certa distància… Tots amb el mateix objectiu, aconseguir enredar tres espècies diferents i intentar que a més tinguin una talla considerable. Com va succeïr a l’última prova en aquest mateix escenari, la massiva presència d’exemplars joves de boga dificulta la pesca d’altres espècies, doncs aquests petits espàrids devoren tot el que troben al seu abast, evitant així que la resta de peixos de la zona puguin gaudir de la varietat d’esquers que entre tots oferien.

A més de les bogues, els més comuns a la zona són els sorells, que aquesta vegada sí que n’hi alguns d’una mida considerable, superant els 300 grams i fent gaudir als pescadors amb les seves escapades a tota velocitat, així com ho fan les palometes, però aquestes sí que son de talla reduïda. Els que també són molt presents són els esparralls, especialment pels que pesquen més propers al fons. També es deixen veure les xucles i els burrets i, els que proven sort rascant el fons a certa distància aconsegueixen enredar els pagells, que sempre van més allunyats del mur, alguns de més de 400 grams. Alguna oradella, petit pagre i algun sarg també fan acte de presència. Com sempre, l’espècie més buscada és la llíssera, per la mida que agafen els mugílids com pel costum de navegar en grups nombrosos donant la possibilitat de fer múltiples captures, però sembla que aquesta vegada costarà de treure’n alguna, cosa que finalment s’aconsegueix, però cap de gran talla i pocs exemplars. Però les estrelles de la jornada són les salpes, presents per totes les àrees de la zona de pesca, fent estralls amb les cametes dels hams amb els seus esmolats incisius, recordem que aquests espàrids acostumen a alimentar-se d’algues i utilitzen les seves dents per tallar aquestes herbes marines, de manera que fan el mateix amb els fils de pescar, provocant una infinitat de talls als aparells de pesca i fallant així la majoria de picades, però donant bona guerra com acostumen a fer i amb uns pocs exemplars que acaben a les nanses esperant l’hora del pesatge per ser retornades novament a la llibertat, superant alguns d’ells el kg de pes.

Un dia assoleiat i càlid de novembre amb molt poc vent i una temperatura molt agradable i que arriba l’hora d’anar plegant els múltiples «trastos» de pesca de tots plegats.

13:15h Botzinada, canyes amunt i a recollir per anar cap al pesatge.

Finalment la classificació acaba així:

1.- Eduardo Martínez – 1,801kg (3)
2.- Pep Navarrete – 1,393kg (3)
3.- Rafael González – 1,346kg (3)
4.- Javier Romero – 1,145kg (3)
5.- Sergi Gobernado – 0,907kg (3)
6.- Félix Muñoz – 0,840kg (3)
7.- Àlex Giménez – 0,690kg (3)
8.- Jordi Trigueros – 0,652kg (3)
9.- Francisco Porcar – 0,640kg (3)
10.- Santiago Estrany – 0,612kg (3)
11.- Marc Gómez – 0,596kg (3)
12.- Raúl Bernardo – 0,572kg (3)
13.- Christian Buscemi – 0,540kg (3)
14.- José Ramón García – 0,525kg (3)
15.-Albert Berdalet – 0,440kg (3)
16.- Francisco Bernardo – 0,404kg (3)
17.- Pere Casanovas – 0,400kg (3) P1
18.- Jorge Bonafonte – 0,400kg (3) P16
19.- Xavier Agell – 0,376kg (3)
20.- Jordi Cebrian – 0,373kg (3)
21.- Jan Bernal – 0,231kg (3)
22.- Joan M. Espinosa – 0,200kg (3)
23.- Albert Codina – 0,182kg (3)
24.- Ángel Ortiz – 0435kg (2)
25.- Joan Gil – 0,329 (2)
26.- Mito Martínez -0,244kg (2)
27.- Jordi Rubio – 0,207kg (2)
28.- Juan Calzado – 0,283kg (1)
29.- Julián Rizo – 0,006kg (1)
30.- Àlex Pla – s/p
31.- Jaume Dausa – s/p
32.- David Romero – s/p
Plusmarquista : Eduardo Martínez : 1,144kg Salpa (Sarpa salpa)

Volem agraïr la col·laboració de les botigues col·laboradores que una vegada més ens han ajudat a donar alguna alegria més als nostres esportistes com en aquesta ocasió «La Pesca Barcelona» (Antiga casa «La Viuda») del carrer General Castaños núm. 6 tel. 93 319 44 07 que va donar unes bobines de fil Momoi d’alta gamma al plusmarquista de la prova, Eduardo Martínez, al classificat a la meitat de la taula Pere Casanovas i a l’últim classificat amb captures July Rizo i de la botiga «STORE FISHER» del carrer Entença 74-76 – 08015 – Barcelona www.storefisher.com tel. 694 471 123 que va sortejar entre els participants un rodet de pesca Daiwa que es va endur el Jan Bernal, una caixa porta estris que es va endur l’Àngel Ortiz i un altre rodet Daiwa que es va endur el Juan Calzado.

També volem agraïr la col·laboració del Port de Barcelona i de la Confraria de Pescadors de Barcelona per deixar-nos pescar a casa seva una vegada més.

Gairebé sempre el concurs del «Pavo» és la prova que tanca la temporada, però enguany encara ens queda alguna coseta més abans de finalitzar l’any, la primera és la setmana vinent amb l’aplec nocturn al Dic de l’Est del Port de Barcelona, així que fins llavors, salut i bona pesca!