Pues sí, todavía no hemos acabado de tragarnos las uvas ni eliminar del todo el carbón de las manos del Día de Reyes y ya volvemos a estar con la caña en la mano, otra vez empezando la temporada con el campeonato más madrugador, el de pesca desde Embarcación Fondeada.

Pels aficionats a aquesta divertida modalitat de pesca és ben sapigut que els mesos d’hivern són els millors per practicar-la, malgrat el fred que pugui fer i la possibilitat de que el mar no estigui en les millors condicions, però quan una cosa agrada…

Ja són 47 temporades celebrant aquest Campionat, que durant els anys ha anat tenint canvis de tota mena, ja fos per adaptar-se a les normatives de pesca, a les de les embarcacions o a les esportives, també s’han canviat escenaris i el nombre de participants ha anat canviant també, malauradament en els darrers anys aquests han minvat. L’augment de preus dels lloguers de les embarcacions, la caiguda de captures (tot i que si es fa bé, déu n’hi do les que poden sortir) i les legislacions cada vegada més restrictives, són les causes més importants que han provocat aquest declivi, però per poc que puguem, intentarem mantenir la modalitat i si podem, intentarem fer-la revifar una mica. Val a dir que dins de les competicions de pesca des d’embarcació, és una de les més assequibles i divertides i a més, els campionats socials són l’avantsala per formar-se i poder arribar, qui sap, a poder participar al Mundial de l’especialitat (uns quants dels nostres socis hi han pogut participar al llarg dels anys i fins i tot hi ha una bona col·lecció de medalles).

Una sola canya per esportista, habitualment entre 3,5 i 5 metres de llarg, un llast que pot variar des dels 60 als 200 grams (depèn del fons on es pesqui i les condicions del mar) que en aquesta modalitat sempre s’ha de recolzar al fons, un rodet amb una potencia mitjana (en molts casos es fan servir rodets de surf-càsting), baixos de llinya amb tres hams d’una obertura mínima de 7 mil·límetres i l’esquer corresponent i tampoc cal massa cosa més (bé, una mica de traça sempre és d’agrair, però amb una mica de pràctica tot és possible).

Mes de gener, setmana de temperatures bastant per sota de la mitjana, un divendres amb fortes ventades per gairebé tot el territori, setmana també amb mar remogut, però hi ha ganes de remullar els hams.

07:00h – Concentració al port de Sant Feliu de Guíxols on es fa el sorteig de les posicions a la barca in situ i d’allà directament a embarcar-se. Encara és ben fosc, però toca anar preparant tot el material per una jornada de pesca i deixar els menors trastos possibles a la zona de pesca de la barca. Una vegada s’han recollit les fundes i bosses per deixar més espai per moure’s, toca posar proa cap al punt de pesca triat.

L’estat del mar, tot i estar encara remogut, és prou bo com per poder triar entre diferents opcions, de manera que s’ha d’aprofitar per si a la propera sortida el mar i el vent tenen més ganes de gresca.
Arribats a lloc toca fondejar (evidentment, d’aquí ve el nom de la modalitat) i quan l’àncora ha tocat fons i la barca es posiciona, tothom al seu lloc i és l’hora de sucar els hams.

Com sempre, tots els esportistes acabaran pescant a totes les posicions de la barca el mateix temps, fent les corresponents rotacions.
Les primeres calades són força fructíferes, les cànteres són les més matineres i dónen força guerra, amb algun exemplar de bona mida (la més grossa rondant els 900 grams), però la captura més gran de la jornada és el bonic gall de Sant Pere que aconsegueix pujar a bord el Jaime Calduch, superant els 1.100 grams.
Comença a canviar el vent i també agafa més força i toca bornejar, de manera que costa més de trobar el peix i durant una estona sembla que hagin desaparegut, però mica en mica va encalmant (i el sol es nota més) i les punteres de les canyes tornen a ballar, però són els serrans i sobretot les forcadelles els que més es deixen notar.

I quatre hores després de començar, toca pujar amunt les canyes, recollir, aixecar l’àncora i apa, proa cap a port.

I així acaba la jornada:

Tot just som a l’inici d’una nova temporada i d’un nou campionat i queda encara molta teca per davant, per començar en dues setmanes toca tornar cap a l’Empordà per la segona prova del 47è Campionat d’Embarcació Fondejada així que fins llavors, Salut i bona pesca!!