Manteninendo el compromiso de conocimiento y mantenimiento del medio mariono por parte de nuestra entidad, el sábado 26 de julio se celebró una jornada de pesca científica en el Área de Pesca Controlada (APC) del Puerto de Barcelona que, a diferencia de las anteriores, se realizó en horario nocturno.

Des de la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona ja fa uns quants anys que col·laborem amb diferents iniciatives enfocades al coneixement i la conservació del medi marí, posant a disposició de la comunitat científica els nostres coneixements i les nostres habilitats dins del món de la pesca.

Nosaltres som pescadors, de manera que per fer que la nostra activitat tingui un sentit, cal que hi hagi peixos i per fer que segueixi existint, cal que segueixi havent-hi peixos. Per assegurar aquesta continuïtat, cal que tothom hi posi de la seva part, de manera que des de la nostra entitat vam decidir posar fil a l’agulla amb diferents activitats per aprofundir en el coneixement del medi marí, ja sigui dels seus ecosistemes com dels peixos que els habiten.

Hi ha espècies de peixos molt conegudes i estudiades, especialment totes aquelles que durant molts anys han tingut un important valor comercial, però a les aigües del nostre litoral tenim desenes i desenes d’espècies de peixos que són desconegudes per la majoria de la població. Totes aquestes espècies són molt importants per l’ecosistema marí, doncs cadascuna d’elles compleix una missió.

I no només es tracta de saber quines espècies tenim a casa nostra, també cal saber què fan, si no s’allunyen d’un lloc concret, si fan migracions, de què s’alimenten, com els afecten els canvis (temperatura, corrents, etc.).

Només amb l’estudi i coneixement es pot treballar per la conservació de l’ecosistema i les espècies que l’habiten, per això estem convençuts que la nostra col·laboració com a pescadors, pot contribuir de manera important a la conservació.

De jornades científiques ja n’hem organitzat unes quantes, on s’han marcat i comptabilitzat una colla de peixos de més de cinquanta espècies diferents sense sortir del Port de Barcelona, però mai n’haviem fet una en horari nocturn, de manera que l’Autoritat Portuària, conjuntament amb el Departament de Medi Marí del Port, ens va autoritzar a fer aquesta prova fins a les 04:00h del diumenge 27 de juliol

En aquesta ocasió, l’activitat coordinada per la nostra entitat, va comptar amb la participació de la Universitat de Barcelona que, mitjançant els biòlegs Dr. Bernat Hereu i la Clara Vela, es van encarregar de decidir quins dels exemplars.capturats eren els escollits per ser marcats, marcar-los i treballar en el seu posterior seguiment. Evidentment, tot això amb la col·laboració de 35 dels nostres socis que van ser els encarregats d’intentar enredar als peixos per a ser pescats i valorats.

Tot i ser en ple mes de juliol, una setmana amb una climatologia fora de l’habitual, amb forts aiguats i temperatures per sota de la mitjana feia que s’hagués d’estar pendent del cel per veure si es podria dur a terme de manera còmoda i segura, però finalment les previsions pel dissabte vespre/nit eren prou bones i es podria fer l’activitat sense més problemes.

El problema venia sobretot pels aiguats dels dies anteriors, especialment del divendres, ja que l’aigua del mar estava bruta per tot allò que havia arrossegat la pluja (fulles, branques, etc.) i estava molt tèrbola. Aquestes condicions no són gens favorables per la pesca, doncs l’activitat dels peixos és força més complicada en aquestes condicions, tot i que els humans no ens n’adonem, l’olor que fa l’aigua en aquestes condicions (pràcticament imperceptible per l’olfacte humà) camufla l’olor dels esquers i en minva força la seva eficàcia. Però com l’esperança és l’últim que es perd, si es va a pescar, doncs es va a pescar.

Durant la tarda van arribant tots els pescadors que s’havien inscrit prèviament a l’activitat (tots socis de la SPDM i de l’Àrea de Pesca Controlada que s’havien inscrit gratuïtament abans del dia 23 de juliol) i es van col·locant al lloc que més els agrada de la zona, preparant els estris triats per l’activitat. La modalitat que predomina és la pesca a fondal o amb baga, però també hi ha qui prova sort amb boia (cal recordar que la pesca a llancer o surf-càsting no està permesa a la zona pel trànsit d’embarcacions).

Mica en mica els pescadors es van escampant pels 80 llocs de pesca de l’APC i al principi, al lloc número 1 es situa la “taula d’operacions”, on es preparen els estris necessaris pel marcatge dels peixos (bisturís, pinces, sutures, emissors electrònics, …) i també els vivers pels peixos, un de més petit amb aigua amb anestèsia i un de més gran amb aigua neta.

Durant la nit van sortint els primers peixos, però malgrat que són escassos, són benvinguts i es van triant els exemplars que reuneixen les condicions per a ser marcats i alliberats. Alguns, malgrat tenir una talla adequada i ser d’espècies “interessants”, malauradament no es poden marcar degut a que no es pot garantir la seva supervivència, com és el cas d’un pagell, que finalment acabarà al forn al no haver-se pogut salvar.

En què consisteix el marcatge?

Doncs primer es tria l’exemplar de peix, que compleixi diverses condicions: que sigui d’una determinada espècie, que estigui sa i tingui una mida adequada.
Una vegada es disposa d’un exemplar que compleixi aquestes condicions, es posa al recipient gran d’aigua i es comprova que realment el peixi estigui sa. Passat aquest pas, el peix es trasllada al recipient amb l’aigua amb anestèsic fins que s’adorm.
Tan aviat com el peix està relaxat, s’immobilitza en una base de fusta panxa enlaire, es treuen les escates que hi ha entre l’anus i l’aleta anal, amb el bisturí es fa un tall per on s’introdueix un petit emissor electrònic i després es du a terme una sutura per tancar el tall.

Evidentment, es pren nota del número de sèrie de cada emissor, relacionant-lo amb el peix que el tindrà d’hoste, fotografiant-lo amb un ictiòmetre.
Per treballar també en una sèrie d’estudis genètics es pren una petita mostra de teixit de cada exemplar (una punta d’una de les aletes ventrals).
Després d’aquest procés, el peix passa al recipient gran amb aigua neta, on mica en mica es va despertant.
Finalment, quan el peix ja està prou espavilat, es col·loca a un salabre i es retorna amb cura al mar.

Durant l’activitat també es va procedir a col·locar un hidròfon submarí, de manera que aquest aparell serà l’encarregat d’anar recollint les dades dels peixos marcats que nedin per la zona i anar recopilant informació.

Actualment ja hi ha una colla d’hidròfons a diferents punts del litoral català, de manera que si els peixos marcats a l’APC surten d’excursió igual són detectats per algun altre hidròfon dels que hi ha escampats pel litoral.

Es pot fer el seguiment des d’aquí:

https://marcatgemari.cat/

Finalment es van marcar electrònicament 11 peixos: 6 sargs (Diplodus sargus), 3 oblades (Oblada melanura) i 2 roncadors (Pomadasys incisus), aquests darrers són els primers d’aquesta espècie que es marquen.

Està previst realitzar noves jornades científiques per anar marcant més exemplars i seguir aprenent d’ells, doncs el coneixement és la base per la conservació.

I amb aquesta activitat, la Societat marxa de vacances fins al setembre, que tindrem el 86è Concurs de pesca infantil “onze de setembre” (tot i que no es podrà fer el mateix dia de la diada), la tercera prova del 80è Campionat de Mar-Costa i el Campionat de Catalunya de pesca amb boia per equips, fins llavors: Bones vacances, salut i bona pesca!