Tras haber iniciado los campeonatos de Embarcación fondeada y de Mar-Costa, el tercero en empezar es el de pesca a corcheo, en su segunda temporada. El escenario es el Área de Pesca Controlada que gestiona nuestra entidad en el puerto de Barcelona.

Doncs ja hi tornem a ser amb una nova edició del Campionat de pesca amb boia, la segona després de separar les proves específiques de pesca amb boia del Campionat de Mar-Costa. Un campionat que consta de 4 proves que es duran a terme a l’Àrea de Pesca Controlada (APC) del Port de Barcelona, el mateix escenari on es van celebrar la passada temporada.

Les normes del campionat són les mateixes que marca la Federació Internacional de Pesca Esportiva (FIPS-Mer) i les que es segueixen als campionats de Catalunya, als estatals i als internacionals. Una modalitat, la de pesca amb boia, molt tècnica on s’han de tenir en compte un munt de punts i afinar al mil·ligram i al mil·límetre tot el que es fa, doncs un mínim canvi pot fer passar a l’esportista d’aconseguir un bon resultat a tot el contrari. Per aquest motiu, malgrat que només es pot tenir una única canya i un únic ham en acció de pesca, es poden veure un munt de canyes en reserva darrera dels esportistes, preparades amb muntatges alternatius, ja sigui per pescar a més o menys alçada, a més o menys distància, per si hi ha més o menys corrent/vent, etc.
Totes les proves segueixen les normes de Captura i alliberament, de manera que tots els esportistes han de dur una nansa d’un mínim de 3.5 metres de llarg per mantenir vives les captures fins al pesatge i el seu posterior alliberament. Són vàlides totes les captures de peixos que superin els 12 centímetres de longitud.

Som a la primavera i els canvis de temps són constants i, malgrat que hem tingut un hivern força plujós, sembla que encara queda aigua per caure i de vegades sembla que un dia de pesca sigui el moment que els núvols trien per descarregar. L’evolució de les previsions durant la setmana semblen una muntanya russa, dilluns/dimarts anunciaven que podria caure el cel pel diumenge i que Sant Pere es deixaria la porta oberta i la ventada seria de les fortes. Dimecres/dijous les previsions fan un gir i desapareix la previsió de pluja, es manté una mica més de vent del desitjable, però el que sí que es manté és que hi haurà una marcada baixada de les temperatures, entre d’altres coses pel fet que venim d’unes temperatures rècord.

El dijous es fa el sorteig dels punts de pesca al nostre local social, on es decideix a on li tocarà pescar a cada esportista, repartint aquests en dos sectors.

I arriba el diumenge. Sembla que sí que la baixada de temperatura sí que és considerable, però el fet d’anar preparats fa que no es noti massa, de manera que pinta que es podrà pescar prou còmode.

A les 8:00h sona la botzina i toca remullar boies i esquers. Es nota que la temperatura de l’aigua mica en mica va augmentant i l’activitat encara és prou discreta, però les captures es van succeint pels dos sectors, però bastant irregulars. Com la pesca amb boia permet cercar el peix a totes les franges de profunditat (cal recordar que en aquest escenari la profunditat oscil·la entre els 12 i els 15 metres) i s’hi acostumen a moure una colla d’espècies diferents, doncs cada esportista ha anat provant sort en diferents punts a la recerca de les diferents espècies. Oblades (Oblada melanura), sorells (Trachurus trachurus), esparralls (Diplodus annularis) i vidriades (Diplodus vulgaris) són els més comuns, però són unes quantes espècies les que es deixen veure a més dels esmentats , com són els serrans (Serranus cabrilla), sargs (Diplodus sargus), galta-rojos (Chelon auratus), bogues (Boops boops), burrets de boca vermella (Gobius cruentatus), besucs blancs (Pagellus acarne), cànteres (Spondyliosoma cantharus), pagells (Pagellus erythrinus) i més solitaris una llissa vera (Chelon labrosus), una morruda (Diplodus puntazzo) i una escórpora (Scorpaena scrofa). Com gairebé sempre que pesquem en aquest escenari, apareix algun serrà de bou (Serranus hepatus), però com és una espècie que difícilment supera els 10 centímetres de longitud quan són adults, doncs mai acaben a la llista de les captures. De manera que varietat n’hi ha, però potser ha mancat una mica de quantitat, però la pesca va com va.

A les 13:00h sona altra vegada la botzina per indicar que toca aixecat les canyes, que la prova s’ha acabat. És l’hora del pesatge, on els encarregats de fer-lo van passant per tots els llocs de pesca en ordre, aixecant les nanses, fent el recompte, pesant i alliberant els peixos.

I així acaba la jornada:

I amb això ja tenim la primera classificació del campionat d’enguany, veurem com va evolucionant a les properes proves, que pel que es va deixar veure i sentir, estan tots els esportistes ben motivats, així que tocarà esperar unes setmanes per veure com va, però abans no arribi la segona prova del Campionat hi ha alguna activitat social més, com és la finalització del Campionat d’Embarcació Fondejada que es farà a Arenys de Mar la setmana abans, fins llavors, salut i bona pesca!!