Última prueba del Campeonato, donde se decidirán las posiciones finales, con ninguna todavía decidida de forma matemática y donde pueden haber muchos cambios al aplicar la norma de descartar el peor resultado de cada deportista.

L’hora de la veritat, s’acaba el primer campionat específic de pesca amb boia on toca decidir qui serà el primer campió i qui l’acompanyarà al podi final. Després de les tres primeres proves encara no hi ha res decidit i és molt important tenir en compte que de les quatre proves, només es comptabilitzen els tres millors resultats de cada esportista, descartant el pitjor. Això pot fer que la classificació que hi havia després de les tres primeres proves pugui tenir uns quants canvis.

Igual que a les competicions oficials de l’especialitat i a diferència del Campionat de Mar-Costa, a les proves específiques de pesca amb boia, són vàlides totes les captures que assoleixin els 12 centímetres de llargada (cal recordar que aquestes competicions són sempre sense mort, retornant vives les captures després del recompte/pesatge), d’aquesta manera cal tenir en compte que algunes espècies que en altres competicions no haurien puntuat, en aquest cas sí que ho fan i d’altres que poden donar uns bons punts en altres competicions, aquí no “pugen al marcador”.

Una setmana de temps variable, amb dies de vent, dies de pluja i previsions contradictòries pel dia de la prova, però totes auguren una jornada ventosa, el pitjor enemic de la pesca amb boia.
Aquestes previsions sí que fan que alguns dels esportistes es replantegin les seves estratègies de pesca, ja que amb fort vent igual cal variar el material a emprar, ja sigui variant la llargada de les canyes com el pes i la forma de les boies.

Cal recordar que la pesca amb boia és una pesca molt tècnica on qualsevol detall pot marcar la diferència, doncs el més important és saber en tot moment a quin punt exacte es vol posar l’esquer tenint en compte el/els tipus de peix que hi pot haver. Detalls com la posició del llast que ha de fer enfonsar la boia fins a la línia òptima de flotació, per fer que l’esquer baixi més o menys ràpid cap al fons, la forma de la boia, l’acció d’aquesta, la llargada de les cametes, els diàmetres de les llinyes, el tipus d’ham, la mida de l’esquer, etc. un munt d’aspectes que fan treballar les neurones dels esportistes. Prova d’això és evident al veure les diferents canyes estirades en reserva darrere dels participants, on es poden veure els diferents muntatges per provar les diferents opcions.

I arriba el diumenge, el dia on es decideix tot. Tothom va desfilant cap al lloc assignat pel sorteig realitzat el dijous, separant els esportistes en dos sectors, l’A, més proper a la Marina Vela i el B, més proper al far.

Durant la nit ha plogut, deixant diferents tolls d’aigua per la zona, però sembla que ha anat escampant i no s’espera més pluja. Malgrat les previsions de vent, a primera hora sembla que la cosa està força tranquil·la i pinta que es podrà pescar prou bé.

07:45 – Es comença a brumejar.

08:00h – Botzinada i comença la prova. Es comença a anar notant el canvi de temperatura de l’aigua respecte la darrera prova, ja que es van notant diferències en algunes captures, veient revifar espècies més habituals de les èpoques amb l’aigua més freda i minvar d’altres més habituals quan l’aigua està més calenta. Just en el moment on encara no està clara ni una cosa ni l’altra.

Espècies menys comunes per la zona amb l’aigua calenta com són els sorells (Trachurus trachurus) o els besucs blancs (Pagellus acarne) comencen a ser força presents, mentre que han desaparegut les palometes (Trachinotus ovatus) i tot i estar presents com sempre, les bogues (Boops boops) ha reduit força la seva activitat. Tot i aquest inici de baixada de la temperatura de l’aigua del mar, una espècie relativament nouvinguda, com són les sorelles del sud o bluerunners (Caranx crysos) encara corren per la zona, que no deixa de ser interessant que per aquestes dates encara corrin per la zona.

Durant tot el matí es van succeint els canvis de direcció del vent, que sembla que hagi perdut la rosa dels vents i acaba deixant-se notar des de totes direccions, amb algunes ratxes bastant molestes, però per sort, molt menys del que estava previst i durant tota la jornada es pot pescar amb prou comoditat.

Finalment són 17 les espècies diferents que acaben puntuant en aquesta jornada, però queden fora del pesatge les castanyoles (Chromis chromis) i els burrets (Gobius cruentatus i Gobius paganellus) per no assolir els 12 centímetres necessaris.

13:00h – Botzinada i canyes amunt. Arriba l’hora de la veritat i els encarregats del pesatge van passant punt per punt de pesca, aixecant les nanses dels esportistes i procedint al recompte de captures i al seu pes. Després del control de cada esportista es procedeix al retorn dels peixos vius al seu medi.

Finalment així acaba la jornada:

I així acaba el Campionat una vegada aplicats els punts d’aquesta quarta i darrera prova amb els corresponents resultats descartats de cada esportista:

Moltes felicitats als merescuts guanyadors, que han hagut de suar de valent, doncs no hi ha hagut grans diferències i fins al darrer moment el Campionat ha estat obert i amb diferents opcions.
Una primera edició d’un campionat que ha deixat amb ganes de més a tots els participants que ja estan apretant per a que comenci la propera temporada i pensant les noves estratègies per afrontar-la.

Des de l’organització estem molt contents de com ha anat aquesta primera edició d’un campionat que desitgem pugui formar part durant molts anys del nostre calendari, una especialitat molt tècnica i divertida i on podem comptar amb un molt bon nivell entre els nostres esportistes, com així es demostra després a les competicions oficials i que any rere any seguim millorant. Moltes gràcies a tots els qui ho heu fet possible.

La temporada encara no s’ha acabat, encara queden dues proves per disputar, com són el tradicional Concurs del “Pavo” i ja al desembre, l’obert de pesca amb boia “El caganer”. Fins llavors, salut i bona pesca!!