Ya son 85 las ediciones en que el último domingo del mes de noviembre se celebra el Concurso del Pavo, con una serie de cambios tanto a nivel de normas como de escenarios, cosas de la evolución… pero manteniendo la fecha un año más.

Ja hi som altra vegada amb un concurs que bé es podria considerar històric a casa nostra, la prova que tradicionalment tancava la temporada de pesca, prova que s’ha celebrat en diferents punts de la ciutat de Barcelona, com és la platja de la Barceloneta, el Rompeolas, el Moll Adossat, el “Martell”, el Dic de l’Est, el Moll de Pescadors, l’Àrea de Pesca Controlada de la bocana nord… I és en aquest darrer escenari on es repeteix per primera vegada la celebració de la prova.

Si fem una mica d’història (sempre va bé saber d’on venim per guiar-nos cap a on anem) trobarem que la vida a la ciutat ha sofert enormes canvis en tots els sentits en els darrers cent anys, la pesca amb canya ja existia abans i segueix existint, però l’evolució en tots els aspectes ha estat important.

Una de les tradicions nadalenques més generals a la societat occidental són els menjars especials, a Catalunya el dinar de Nadal i Sant Esteve i a la resta de l’Estat el sopar de la nit de Nadal. Sigui com sigui, es menjava allò que habitualment no es podia menjar en un dia ‘normal’, aquell luxe reservat per dates especials (el que passa ara en molts casos amb el marisc, que per aquestes dates és un luxe no a l’abast de totes les butxaques) i les grans aus com els galls d’indi i els capons eren la menja més esperada a la taula del dia de Nadal.

Però les diferències no eren només en el tipus de menja, també ho era el fet de que fins no fa massa anys aquests animals es compraven vius en diferents fires i mercats, en alguns casos es portaven vius a casa per acabar-los d’engreixar i en d’altres es pagava un extra perquè allà on es comprava s’encarreguessin de matar i llevar-li les plomes a l’animal (a ciutat això ara pot sonar gairebé a salvatgisme o a ciència-ficció, però ja hem explicat que els temps han canviat força…).

I és just aquí d’on surt el nom de la prova de pesca que es celebrava just un mes abans de Nadal, doncs el primer premi consistia en un titot viu. Un premi molt apreciat en les primeres edicions, especialment en les primeres que es van fer en la postguerra, no tothom podia tenir un gall d’indi a taula.

Els anys segueixen passant, es segueix evolucionant (potser no en tot…) i arriba un moment en què potser el primer premi ja no és l’objecte més desitjat dels que hi ha a la taula dels premis, potser el pernil del segon premi, que no cal matar i desplomar és quelcom més agraït de portar a casa de manera que en alguna ocasió s’havia enxampat a algun pescador retornant algun peix a l’aigua, allò de que “prefereixo ser segon” no era cap bajanada… I amb aquestes, els premis van anar evolucionant amb els lots de Nadal, fins a materials de pesca.

Però no només han canviat els premis, també ho han fet altres coses… La primera d’elles era que al Concurs del “Pavo” només hi podien participar aquells socis que havíen participat a un nombre mínim de proves dels diferents calendaris de competicions (Mar-Costa, Embarcació, Ciprínids i Salmònids) i la segona i més important, les normes de la pesca en sí.
Durant les primeres 75 edicions d’aquesta prova, la puntuació era singular, doncs es puntuava 1 punt per peix, tant s’hi valia la mida o l’èspecie, un llobarro de 3 quilos puntuava exactament igual que un burret de 10 grams. Això feia que aquest dia els hams emprats per pescar fossin els més petits de tota la temporada (amb permís del dia del concurs del “Burret”, però això ja és un altre tema…).
Però a partir de la 76a edició va venir un dels canvis més substancials en la prova (més enllà d’eliminar el titot viu del primer premi, clar): Només es podien presentar al pesatge un màxim de 3 peixos que, a més, havien de ser de diferents espècies i que després del pesatge s’alliberaven vives (amb la normativa antiga es practicava la pesca amb mort).
D’aquesta manera el tipus de pesca en alguns casos variava totalment, en comptes de centrar-se en una pesca a la morralla, ara calia emprar diferents tècniques per enredar diferents espècies i a més, intentar que fossin el més grans possibles, reduint així el nombre de captures (en edicions amb les normes antigues, s’havien superat de llarg les 200 captures per part d’un únic esportista).
Depèn de l’escenari on s’ha dut a terme la prova, s’ha pogut pescar amb una o amb dues canyes, amb un o dos hams per canya, sent la modalitat de pesca lliure (en els casos del Moll del Rellotge o de l’Ârea de Pesca Controlada del Port de Barcelona, no es pot pescar a llancer o surf-càsting, doncs les normes no permeten pescar a més de 40 metres de distància per no obstaculitzar el pas de les embarcacions).

Conclusió: amb les normes actuals només es poden presentar un màxim de tres peixos al pesatge, que han d’assolir la talla mínima legal (UE) de la seva espècie i que són alliberats vius després de ser pesats i mesurats.

I després d’aquesta explicació, poc més podem explicar de la prova, més enllà de que malgrat que les previsions de temps no eren les més idònies per anar a pescar i de les baixes de darrera hora per la grip, vam poder tenir una jornada prou agradable i tot i que la temperatura de l’aigua del mar ja ha baixat uns graus respecte la darrera activitat, van ser una colla les espècies capturades, amb algun esportista superant de llarg les tres espècies capturades (alguns van superar les 8), però seleccionant només les tres més grosses per ser pesades.

Es van poder veure canyes per pescar a fondal, a la fluixa, a toquet, amb baga, amb boia, amb cebador i alguna canya de llancer (tot i que les llançades van haver de ser curtes per no infringir la normativa). Alguns van provar diferents modalitats, d’altres les van anar canviant, però malgrat ser una jornada de forta corrent, a totes i cadascuna de les modalitats emprades es van aconseguir captures. Quina va ser la modalitat amb més èxit? Doncs això es queda entre els pescadors, que tampoc es pot explicar tot, no?

Això sí, el que volem remarcar és que a tots ens va fer molta il·lusió veure al més jove de la competició, el Rubén García, que amb 14 anys va aconseguir un meritori podi, doncs ell també va ser dels que es va poder permetre el “luxe” de descartar espècies a l’hora del pesatge i només de veure’l amb les ganes que hi posa ja ens dóna esperança per que es segueixi pescant molts i molts anys més.
Els altres dos integrants del podi també van aconseguir fites interessants, doncs el primer classificat va aconseguir treure de l’aigua un titolero (nom local de tota la vida al Port de Barcelona dels Pomatomus saltatrix) amb cameta de niló i amb un esquer que mai diríem que s’hauria menjat (si voleu saber quin és, li pregunteu al Toni De la Puente) i també el segon classificat, el Marc Gómez, que va poder dur al pesatge una grívia negra (Labrus merula) de gairebé 800 grams, deixant clar que seria ben difícil de superar.

I així és com va acabar la classificació de la jornada:

Finalment tothom es va endur alguna cosa cap a casa més enllà d’una interessant i divertida jornada de pesca, amb uns bonics trofeus pels tres primers classificats, lots de diferents productes pels 7 primers i material de pesca per a tots.
Com no, no ens en volem estar d’agrair a tots els qui ens han ajudat un any més a celebrar la segona prova més antiga del nostre calendari actual, a tots els esportistes, al Port de Barcelona, a Marina Vela i a Tubertini Iberica. MOLTES GRÀCIES!!

Però no marxem gaire lluny que la temporada encara no s’ha acabat, el proper dissabte 13 de desembre tenim el 2n Obert de Pesca amb boia “El caganer” al mateix escenari, així que fins llavors… salut i bona pesca!!