Ja tornem a ser-hi per sucar les boies i els hams al mar, segona prova del Campionat amb ganes d’anar agafant més el punt a la zona de pesca, on la considerable profunditat i la corrent sempre són un repte per aquesta mena de pesca.

De les modalitats de pesca que es practiquen al mar, la pesca amb boia és una de les més tècniques (potser la que més) on el mínim detall pot marcar la diferència i en un escenari amb punts de més de 12 metres de profunditat i corrents canviants, s’ha de d’estar molt a l’aguait per tenir l’esquer on volem i llegir amb atenció els detalls del moment per saber on i com s’ha de pescar, si posar una boia de més o menys gramatge, apropar-nos o allunyar-nos del fons, més proper o més llunyà, aquest esquer o aquell altre, a quin punt situar la línia de flotació de la boia segons l’onada, la forma de la boia segons el vent i la corrent, si el diàmetre de la cameta ha de ser més o menys fi, si brumejar més compacte per arribar al fons o més obert per crear un núvol olorós a l’aigua… I com aquestes variables, moltes més que van sorgint durant la jornada, per això, malgrat que només es pot emprar una sola canya en acció de pesca, alguns esportistes en porten una colla amb diferents muntatges per anar provant sort amb diferents combinacions.

Si per alguna cosa s’han caracteritzat els primers quatre mesos d’aquest 2025, a nivell de meteorologia, ha estat per les pluges que han anat caient, un panorama totalment diferent al dels darrers anys, que d’entre moltíssimes altres coses, ha fet variar de manera considerable les sortides de pesca dels aficionats i ha alterat força els calendaris de les competicions de pesca. I amb aquest panorama, no era estrany que pel dia de la prova algunes de les previsions anaven anunciant aigua, algunes molta aigua.

Però amb vent de llevant, tot i que acostuma a portar aigua, la situació pot anar fent canvis contínuament i passar d’un extrem a l’altre. Per aquest motiu, les previsions a mitja distància són molt poc fiables i el millor és esperar a darrera hora, on hi ha més probabilitats d’encertar-la.
I finalment la pluja va caure, però durant la nit abans de la porva, de manera que a l’arribar a l’Àrea de Pesca Controlada del Port de Barcelona, els tolls d’aigua que s’havien format durant la nit eren molts i va tocar netejar alguns punts de pesca per treure l’aigua, però tot apuntava a que es podria pescar en molt bones condicions climàtiques, el vent havia caigut i la pluja havia escampat.
Com és norma, el dijous abans de la prova es fa el sorteig dels punts de pesca i es publiquen el dissabte a la tarda, de manera que tots els esportistes saben el lloc que els ha tocat unes hores abans de l’hora de començar.

Després de les salutacions de rigor, els badalls i estiraments, toca muntar tots els estris de pesca que, en alguns casos són mooooolt extensos, pels motius que abans hem exposat.

08:00h – Botzinada i comença la pesca!

A primera hora no hi ha una activitat especialment intensa, però van sortint les primeres captures pels dos sectors, amb espècies variades, sorells per unes zones i esparralls per unes altres, però les omnipresents presents bogues es fan notar devorant l’esquer.
En aquest campionat, al tractar-se de proves de captura i alliberament, es mantenen les talles de captura dels campionats oficials, de manera que són vàlides totes les captures que superin els 12 centímetres de llarg, així que finalment són 17 espècies les vàlides per puntuar, però algunes de les capturades queden fora d’aquesta llista per no arribar a aquesta longitud, tot un repte per algunes espècies com són els serrans de bou (Serranus hepatus), les castanyoles (Chromis chromis) i els burrets negres (Gobius niger), però malgrat això, 17 espècies diferents capturades en un matí en un mateix punt és significatiu de la diversitat de peixos que tenim al Port de Barcelona.

13:00h – Botzinada i canyes amunt!
Els encarregats de dur a terme el pesatge van passant per tots els punts de pesca en ordre, aixecant les nanses i comptabilitzant i pesant les captures.
En aquesta ocasió ens acompanyen membres de l’ICATMAR (Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar), que recolliran alguns exemplars de diferents espècies per a un estudi genètic.

Finalment així acaba la jornada:

El campionat comença a posicionar-se mica en mica, tot i que a dalt de tot de la classificació el líder actual del campionat es comença a destacar després de dues victòries consecutives… n’hi haurà una tercera? Potser sí… o no…

Una vegada recollit tota l’enorme quantitat de material de tots els esportistes, ja només queden els científics d’ICATMAR, extraient les mostres dels peixos (gònades i teixits), desant-les a les neveres i prenent notes de tota la resta, però també amb un ull cap al cel, doncs ja s’ha sentit alguna tronada i els núvols negres que es veuen sobre Collserola no queda clar encara quina direcció prendran.

Finalment el canvi de direcció del vent, aponentant-se, sembla que allunya els núvols i acaba el patiment de darrera hora.

Ara toca una pausa al Campionat de pesca amb boia fins després de l’estiu, però no hi ha pausa a les activitats de la Societat, doncs 6 dies després toca celebrar la quarta prova del 46è Campionat d’Embarcació Fondejada a Vilanova i la Geltrú. Fins llavors, salut i bona pesca!