Prova 3 – 47è Campionat d’Embarcació Fondejada – Vilanova i la Geltrú (21-03-2026)
Tornem a embarcar-nos per tercera vegada aquest any, en aquesta ocasió més al sud que les dues anteriors, toca visita als alguers de Vilanova i la Geltrú.
Estem tenint un 2.026 ben remogut a nivell meteorològic, batent tots els récords en nombre de temporals i amb aigua a dojo en gran part dels dies d’hivern, la pregunta és: també serà així de remoguda la primavera?
Doncs la darrera setmana d’hivern també va estar tocada per un nou temporal, tot i que menys dur que alguns dels anteriors, de manera que estar pendent de les previsions del temps és quelcom gairebé imprescindible. Tindrem un primer cap de setmana de primavera amb bon temps?
Com malauradament aquest any no tenim un gran nombre de competidors, la classificació està molt apretada i hi ha poquíssimes possibilitats de destacar-se, de manera que cada prova sembla una final isi res no canvia, hi haurà emoció fins al final.
Tornem un any més a Vilanova i la Geltrú, on sempre els amics del Club Nàutic ens acullen com a casa i tenim un escenari diferent a la resta dels de la temporada, no per la fondària (al voltant dels 17 metres), sinó per ser un enorme alguer i la manera de pescar és diferent a quan toca fer-ho sobre fons rocosos.
El matí es desperta amb el cel clar, sense núvols i sobretot, sense vent. Temperatura prou agradable i mar en calma. Es pot demanar més?
07:00h – Es fa el sorteig de les embarcacions i els llocs de pesca. Una vegada estan clares les posicions de tots plegats és el moment de fer via cap a les embarcacions i anar preparant canyes, esquers i la resta d’estris. Tan aviat com està tot a punt, és el moment de posar proa cap al punt de pesca.
07:50h – Arribats a la zona toca fondejar les embarcacions (òbviament d’aquí ve el nom de la modalitat de pesca) i una vegada les àncores estan ben subjectes al fons es dóna el senyal d’inici i comença la pesca.
Cal tenir en compte que les abundants pluges de la setmana anterior i el moviment que hi va haver a les aigües fa que aquestes estiguin força tèrboles. El fet que estiguin tèrboles no vol dir ni molt menys que no hi hagi peixos, en molts casos vol dir que hi ha molt aliment per aquests, de manera que caldrà saber si els agrada més el que tenen o el que se’ls ofereix camuflant un ham.
A primera hora sembla que l’opció de que prefereixen l’aliment que tenen guanya força, però quan això passa sempre queda l’opció d’aixecar l’ancora i provar sort en un altre punt, a veure si els peixos estan més atents als esquers dels pescadors.
Mica en mica els peixos van pujant a bord, tot i que molts són retornats immediatament a l’aigua per no assolir la mesura mínima de la seva espècie, com és el cas de les cànteres (Spondyliosoma cantharus) que malgrat sortir-ne moltes, no arriben als 18 centímetres que marca el reglament, com passa també amb una bona quantitat de pagres (Pagrus pagrus), que no arriben als 20 centímetres per poder puntuar.
Però si alguna cosa tenen els alguers, és una bona quantitat de diferents espècies, algunes de residents i altres de visitants, tenint també una bona varietat de colors entre els diferents peixos. Bona prova d’això són els bonics colors de les grívies verdes (Labrus viridis) i de la grívia negra (Labrus merula) que acaben pujant a bord, sent un representant dels primers la captura més gran de la jornada, superant els 800 grams.
Però sense dubte els protagonistes del dia són els esparralls (Diplodus annularis) i les donzelles (Coris julis) que per nombre superen per golejada a la resta d’espècies, catorze en total, sense tenir en compte algunes que per no assolir la mesura mínima no pugen al marcador, com les abans esmentades cànteres (Spondyliosoma cantharus), els serrans de bou (Serranus hepatus) i les planxetes (Symphodus roissali).
11:50h – Després de 4 hores de pesca i tres canvis de posició per esportista (cal recordar que cada embarcació té 4 punts de pesca i tots els esportistes han de pescar una hora a cadascun), toca aixecar les canyes, el fondeig i posar proa cap a port, que després d’un dia de calma absoluta al mar, el camí de tornada serà ràpid i còmode.
Així és com acaba la jornada:
I així tenim ara mateix el Campionat a falta d’una darrera prova:
Una vegada més volem agrair l’ajuda i el recolzament dels companys del Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú per “treure’ns a pescar” i posar-nos les coses fàcils: MOLTES GRÀCIES!
Ara toca mentalitzar-se bé per la prova final que es celebrarà a Arenys de Mar el proper 9 de maig, on es decidirà el Campionat, ja que a hores d’ara res està tancat. Abans d’això hi haurà més activitats socials, com són un taller infantil i l’inici del Campionat de pesca amb boia, així que fins llavors, salut i bona pesca!


Español




























Deixa un comentari