Un inici del 2025 marcat per diversos temporals ha fet canviar (i força) molts dels calendaris de les activitats programades a l’aire lliure, entre elles els esports i, d’entre aquests, també la pesca. Per aquest motiu han passat tres mesos entre la tercera i la quarta prova del Campionat (i el que encara falta per la cinquena!), però malgrat això, tornem a Vilanova i la Geltrú per a celebrar una nova prova esportiva.

15 de març, aquesta era la data prevista per celebrar la quarta prova del 46è Campionat d’Embarcació fondejada (i la cinquena s’havia programat pel 5 d’abril…), però els temporals d’aquest hivern i principis de primavera, juntament amb els canvis dels calendaris federatius han trasvalsat totalment les dates previstes. Programar dates en les proves de pesca des d’Embarcació és més complicat que a les proves des de costa (que ja és dir!), doncs no només s’ha de tenir en compte que l’estat del mar sigui segur i que la data estigui lliure, doncs cal també tenir la disponibilitat dels patrons i les seves embarcacions. A més, al tractar-se d’un campionat i que quan es van fer les inscripcions els esportistes que hi participen tenien disponibilitat en aquelles dates, doncs calia que a les dates de substitució hi poguessin anar.
D’aquesta manera, la quarta prova del Campionat va passar de fer-se el 15 de març al 17 de maig, i de fer-la a Mataró a fer-la a Vilanova i la Geltrú. Per la cinquena caldrà esperar al novembre, però en principi es mantindrà l’escenari d’Arenys de Mar.

Una de les diferències més importants del canvi de data és el fet que a finals de maig el sol surt molt més aviat que a mitjans de març, de manera que ja no es surt a fosques de port. L’altra diferència important a tenir en compte és la temperatura de l’aigua, que ha augmentat uns graus de temperatura, fent variar els comportaments d’algunes espècies i amb això també les possibilitat d’enredar-les, doncs amb algunes serà més complicat mentre que amb d’altres podria ser més assequible.

Malgrat el canvi de data, l’horari de la prova es manté, així que una vegada a port i les salutacions de rigor, toca dirigir-se cap a les embarcacions i que cada esportista es posicioni al punt de pesca que se li va assignar al sorteig realitzat el dijous abans al nostre local social. Cal recordar que a cada embarcació hi van quatre esportistes i que cada embarcació té quatre punts de pesca, on cada esportista competirà una hora en cadascun d’ells. Així tots podran pescar a totes les posicions de l’embarcació el mateix temps.

El viatge des del port fins la zona de pesca és curt, doncs l’espai triat pels patrons és a poca distància del port i en breu s’arriba als punts on es pot fondejar.

Una vegada les embarcacions estan fondejades i tots els esportistes estan a punt… comença la competició!

Les embarcacions estan situades a certa distància entre elles, però dins de la mateixa zona de pesca, però com acostuma a passar, no són sempre les mateixes espècies les que estan més presents per la zona d’acció de cada embarcació. Mentre a una de les embarcacions les bogues van donant guerra als esquers, a l’altra les oblades fan de les seves, però els qui sí que estan presents per totes bandes són els esparralls, que sembla que no fan cas del rellotge ni del mapa, doncs sembla que surten a menjar tant a primera hora com a darrera, però també ho fan als diferents punts de la zona, ja sigui pescant sota la barca, llençant a certa distància i als diferents punts on s’ha fondejat.

Una gran quantitat de pagres també fan la seva particular degustació dels esquers presentats, però malauradament la majoria d’aquests no arriben a la mesura mínima de l’espècie (20cm) i són retornats immediatament a casa seva, a veure si segueixen menjant amb les mateixes ganes i la propera vegada ja arriben a la mesura que pertoca. Un cas semblant als dels pagres és el de les cànteres, però en aquest cas menys abundants. En total són 17 espècies diferents les que acaben puntuant a l’hora del pesatge, sent les més habituals les abans esmentades, però també cal destacar la peça gran del dia (per molt poquet) com és una grívia negra (Labrus merula), les tres morrudes (Diplodus puntazzo) que semblaven bessones superant els 550 grams cadascuna i un corball de roca (Sciaena umbra) que aquesta sí que semblava haver perdut el rellotge i el mapa, doncs com a peix d’hàbits nocturns i que acostuma a passar el dia amagat en coves, sortir a menjar passades les 11 del matí sembla que no és el més habitual.

Una jornada magnífica de pesca, amb bon temps i millor companyia que finalment acaba així:

Matemàticament ja tenim campió, l’Òscar Ortiz, que si bé ja ha guanyat diferents campionats, aquest any ha estat realment intractable, doncs per més que se l’ha fet suar, ha aconseguit 4 victòries de 4 proves, no queda res més que aplaudir-lo i posar-se les piles per les properes proves, però pescar al costat d’un campió com ell, sempre és un plaer, doncs no només és un molt bon pescador, també és un millor company i això encara té més valor. El que no està decidit és el podi final, ja que s’ha de tenir en compte que de les cinc proves, de cara a la classificació final es descarta el pitjor resultat de cada esportista, puntuant així les quatre millors. Tenint en compte això, matemàticament hi ha quatre esportistes amb possibilitats matemàtiques de pujar al podi en segona o tercera posició i la darrera prova pinta que pot ser interessant.

Tornarem a pujar a les barques al novembre, però les activitats de la Societat seguiran en marxa en altres modalitats, com són els tallers infantils, jornades científiques, col·laboracions, Campionats de Catalunya, d’Espanya i mundials en diferents modalitats on hi participen els nostres esportistes, el 71è Concurs de la Mare de Déu del Carme, la lliga de pesca amb boia, el 80è Campionat de Mar-Costa, el 86è Concurs infantil “11 de setembre”, etc. Així que la màquina segueix ben greixada i no s’atura, però fins la propera, salut i bona pesca!