Després de la segona prova del Campionat celebrada al maig, toca tornar a remullar les boies en la segona part del Campionat, que a diferència de les proves anteriors, la temperatura de l’aigua pot marcar la diferència… o no…

Dues proves s’han celebrat fins ara del campionat més jove de la nostra societat. Malgrat que en el primer concurs de pesca celebrat a l’agost del 1932 ja hi va haver esportistes que van competir pescant amb boia i que en els 93 anys d’història de la Societat s’han fet moltíssimes proves pescant amb boia, aquest any és el primer on hi ha un campionat on totes les proves són específiques de pesca amb boia, de manera que ganes i expectació no en manquen.

Les dues primeres proves del Campionat es fan fer amb l’aigua del mar freda i la tercera i la quarta toca fer-les amb unes temperatures de l’aigua més altes, especialment la tercera, de manera que malgrat fer-les en un mateix escenari, les condicions no són les mateixes i hi poden haver diferències en les espècies presents, doncs per tots els pescadors és ben conegut que tot i que hi ha espècies que les podem trobar durant tot l’any, altres són molt estacionals.
Aquesta diferència de les espècies presents a la zona fa que les tècniques a emprar puguin variar bastant per a poder aconseguir uns bons resultats. Si hi ha una modalitat de pesca tècnica, aquesta és la de pesca amb boia. Poder “llegir” l’escenari, calculant fondàries, distàncies, preparant gramatges i muntatges diferents per les boies per cercar unes o altres espècies és molt important per aconseguir un bon resultat. Això es posa de manifest clarament veient l’escampall de canyes i muntatges situats darrere dels esportistes, doncs malgrat poder pescar amb una sola canya, la varietat de possibilitats que ofereix aquesta pesca (també l’escenari, on és força complicat poder pescar amb boia) fa que alguns muntin unes quantes canyes per poder disposar de diferents opcions de pesca.

Mantenint la línia de les diferents proves organitzades per la SPDM, el dijous abans de la prova es fa el sorteig dels llocs de pesca, on l’atzar decidirà quin lloc de pesca li toca a cada esportista.

Molt important, especialment en aquesta època de l’any, és estar ben atents a les previsions del temps, aquestes poden condicionar molt la pesca, especialment en una modalitat on es fan servir canyes molt llargues (i delicades) i la pluja i sobretot el vent poden posar en problemes als participants. Les previsions són força variables i sembla que les diferents apps no s’acaben de posar d’acord… Què passarà?

Durant la concentració i a l’hora de muntar tots els estris sembla que el vent està en calma i amb prou feines quatre gotes han mullat algun parabrises d’algun dels cotxes dels esportistes de camí a l’Àrea de Pesca Controlada.

08:00h – Comença la prova! El moviment de peixos és irregular per zones, en part pels moviments d’aquests i en part pel fet que alguns proven sort a més o menys fondària, més o menys distància, amb aquell esquer o aquell altre i diferents espècies van pujant cap a la superfície i anant de camí a les nanses a l’espera de l’hora del pesatge.
Cada vegada sembla més que algunes espècies són més presents a la zona en detriment d’altres, però 15 espècies diferents capturades donen una idea de la biodiversitat de la zona.
Hi ha captures ben diverses, des de peixos que viuen sense allunyar-se del fons, com és el cas dels serrans (Serranus cabrilla) o els que difícilment s’hi apropen, com són les sorelles del sud o “bluerunners” (Caranx crysos) una espècie fins fa uns anys pràcticament desconeguda a la zona però que any rere any s’apropen durant finals de l’estiu i la tardor a les nostres costes i es van fent més comunes.

I mentres els peixos van sortint, el temps va fent de les seves, amb una molt considerable variabilitat, ara plou una mica… ara no plou… ara el vent és lleuger de l’esquena… ara el vent és més fort i ve per l’esquerra… ara torna a ploure… ara el vent ve per la dreta… ara s’ajunten pluja i vent… ara el vent s’atura… ara el vent agafa embranzida i s’ajunta amb la pluja… Varietat no en falta.

Fins que arriba un moment on alguns ja comencen a tenir problemes per a poder pescar i mantenir les coses a lloc, doncs la corrent que es comença a formar pel vent fa que algunes nanses pateixin seriosos problemes per mantenir-se a lloc i d’altres estan patint pel material que tenen al darrere. Tampoc oblidem que també cal intentar evitar els refredats de l’endemà. De manera que per unanimitat es decideix escurçar la prova una hora, passant de 5 a quatre hores pel bé de la seguretat de tots plegats.

12:00h – Canyes amunt i s’acaba la prova.
Just en aquests moments sembla que la pluja fa una treva i toca desar els estris de pesca i fer el recompte i pesatge amb agilitat a l’espera que no torni a començar a ploure o que el vent ens faci una mala passada mentre es va de lloc en lloc fent els controls.
Però les coses són com són i just a la part final del procés de recompte i pesatge, el vent s’atura i surt el sol… Coses que passen…

I així acaba la jornada:

Força diferència de captures entre els dos sectors, sembla que les estratègies dels esportistes d’un sector i de l’altre no han estat les mateixes, però ja se sap, de vegades s’encerta i de vegades no…
El Campionat cada vegada està més posicionat, però algunes posicions poden ser bastant enganyoses, doncs cal recordar que de les quatre proves de que consta el Campionat, es descartarà el pitjor resultat de cada esportista, de manera que pel darrer dia la classificació es pot moure molt… o no…

Ara toca esperar unes setmanes per la prova final, però alguns ja estan fent treballar les neurones pensant en les estratègies per la quarta prova. Funcionaran? El 16 de novembre ho sabrem! Fins llavors, salut i bona pesca!