Un año más, llegamos a la última prueba del campeonato, como siempre, con el podio por decidir y matemáticamente con cuatro aspirantes a la victoria final. Una prueba en un escenario peculiar que siempre nos depara sorpresas, un escenario que se despide de los concursos sociales y que tendrá su substituto a partir del 2023 en la bocana opuesta del puerto de Barcelona.

Un any més, ja en són 77, arribem al final del Campionat de Mar-Costa de la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona, 77 edicions amb infinitat d’històries i d’anècdotes, amb centenars d’esportistes que hi han participat al llarg de tots aquests anys i un munt d’escenaris diferents, ja hagi estat a la nostra ciutat com allunyats d’aquesta.

Enguany totes les proves s’han pogut celebrar “a casa nostra”, sense sortir de Barcelona:

El calendari constava de 3 proves a una canya (suret i/o fondal) al Moll de Pescadors, i 3 proves a dues canyes (llancer, feeder, suret, fondal), dues celebrades a les platges de Sant Miquel i de Sant Sebastià i una al Dic de l’Est.

De les sis proves, es descartaven els dos pitjors resultats de cada esportista, puntuant únicament els 4 millors resultats.

Hi ha companys que són més especialistes en una modalitat que no pas en una altra, per això un campionat heterogeni com aquest (com s’ha fet des dels seus inicis), obliga als seus participants a adaptar-se al que toca.

Peeerò, aquí és on arriba la particularitat de l’escenari del Dic de l’Est, doncs és un espai que permet la pràctica de totes les modalitats de pesca que hem esmentat abans i cadascú tria la (o les) modalitat (s) amb què es sent més còmode. És normal veure companys muntant 4 i 5 canyes diferents i anar alternant-les durant la jornada (recordem que la normativa només permet tenir dues canyes en acció de pesca, però no hi ha límit en el cas de tenir canyes en reserva).

El campionat consta de dues classificacions, una d’individual i d’una per equips i, és aquesta darrera la que serveix per a decidir l’ordre dels punts de pesca en aquesta ocasió. Els equips (4 participants) es situen per ordre de classificació i dins d’aquests, s’ordenen per la posició individual al campionat. Es realitzen dos sortejos que es fan el dijous abans de la prova: el primer, es sorteja a quin costat es situarà el número 1, pot ser al costat del far o al costat de la caserna de la Guàrdia Civil del Mar. El segon, es fa per veure quin és l’equip que es col·loca als primers punts i el segueixen la resta per ordre de classificació.

Mes de novembre, tradicionalment temps fred i de vegades amb sorpresa de vent i pluja, però no totes les tradicions es conserven igual (en aquest cas, per sort!) i les previsions auguraven un dia plàcid amb sol pel matí i pràcticament absència de vent.

Com marca el protocol del Port, dues setmanes abans de la prova es registren els participants amb les seves corresponents dades i es gestionen els permisos corresponents per les activitats que la SPDM té acordades amb l’Autoritat Portuària. El dia de la prova, el delegat de la secció de Mar-Costa de la Societat, una hora abans de la concentració, es posa en contacte amb la Policia Portuària per a seguir amb el protocol.

Una vegada està tothom al punt de concentració, es dirigeixen tots els cotxes junts cap a la zona de pesca, passant pel control duaner, on es fa el registre de les matrícules que accedeixen a les instal·lacions portuàries. Un cop a dins, en aquesta ocasió es fa una aturada extra a la zona d’estacionament de la darrera estació marítima per a agrupar als esportistes en els seus vehicles, ja que el nombre de vehicles autoritzats a accedir al recinte on es durà a terme la prova és limitat.

Una vegada repartits (i apretats!) toca deixar el Moll Adossat i arribar al Dic de l’Est, on una patrulla de la Policia Portuària ens obre el recinte i, un cop tots a dins, torna a tancar la porta.

Cal recordar que aquest espai és d’accés restringit i cal una autorització especial per accedir-hi, de manera que, en condicions normals, està sempre tancat amb clau i forrellat.

Anem amb una mica de retard, però una vegada s’han mesurat i marcat tots els punts de pesca, toca muntar i preparar-ho tot per quan comenci l’hora de la veritat.

8:45h – Botzinada i canyes a l’aigua!

Alguns opten per pescar a llancer, sentint-se el so dels ploms guanyant distància per arribar al punt desitjat, altres proven sort amb boia sent una mica més silenciosos i enmig d’aquestes opcions, estan els que proven a pescar a fondal.

Molta (moltíssima) presència de peix petit, atrets també pel brumeig que es va llençant per la zona, sobretot bogues, castanyoles i alatxes, però a primera hora també estan força actius els esparralls. Són una colla les espècies diferents que es deixen veure durant la jornada a més de les esmentades, com són les vidriades, sargs, oblades, donzelles, molls de fang, petits sorells, serrans, vaquetes, cànteres, pagells, besucs blancs… però destaquen una orada que supera el quilo del company Carlos Mariño i sobretot un mero que per només un centímetre no va arribar als 45 centímetres que marca la talla mínima legal i que per aquests deu mil·límetres no va donar la primera posició al Dani Aguilera, qui també va aconseguir posar en sec un lluitador lliri que també superava el quilo. En un espai com aquest, tampoc és estrany veure com els corballs de roca poden caçar també de dia, amb uns quants exemplars capturats, així com alguns petits congres alliberats.

Però una de les curiositats de l’espai és la presència sempre de petits (però voraços) exemplars de mero, que tot i que molts no es poden pujar per romandre encovats, alguns sempre acaben sortint a la superfície, fotografia i a l’aigua.

Així doncs, una bona varietat d’espècies fan acte de presència, aquelles que estaven per sota de la talla mínima de la seva espècie, alliberades ràpidament (ja se sap que si no, penalitzen el seu pes a l’esportista) i la resta a esperar el pesatge.

Un dia amb una temperatura molt agradable, amb sol i amb una anecdòtica presència d’una lleugera brisa a estones.

13:45h – Botzinada, canyes amunt i és l’hora de fer el recompte i pesatge de les captures.

Finalment, així acaba la cosa:

I el Campionat acaba així:

Moltes felicitats al campió, en Xavier Agell, que no hi ha manera de baixar-lo del podi ni amb aigua calenta, aquesta vegada al punt més alt. També al David Romero, que tot i tenir un viatge per una competició de pesca a Tunis el mateix dia i haver d’acabar de preparar els “trastos” per portar a l’avió, ha donat guerra fins a darrera hora aconseguint una treballada segona posició i al Santiago Estrany, que ha aguantat a dalt del podi durant tota la temporada, demostrant que els veterans encara tenen molta corda i coses a dir.

En la classificació per equips, apretat apretat fins a la fi del campionat, aconseguint per quarta temporada consecutiva la primera posició l’equip número 1, format per l’Albert Berdalet, Christian Buscemi, Albert Codina i David Romero, pero en aquesta ocasió han hagut de suar de valent i empatant a punts amb el segon equip classificat, l’equip més veterà format per Francisco Bernardo, Jorge Bonafonte, Santiago Estrany i Félix Muñoz, empatant a punts, però amb el “peix average” a favor dels primers, ja per pes com per nombre de captures, però realment ajustat. No gaire lluny, amb només dos punts de diferència, l’equip número 2, format pel Xavier Agell, Joan Manel Espinosa, Pep Navarrete i Jordi Trigueros, que, d’haver tingut una prova més el campionat, al ritme que duien, qui sap què podria haver passat.

Un any més, volem agrair a tots els qui d’una manera o altra han fet possible dur a terme un altre interessant campionat, a la Confraria de Pescadors de Barcelona, a l’Autoritat Portuària de Barcelona (i els diferents departaments que ens han ajudat), a l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona, a Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, a la Junta de la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona i sobretot, a tots els esportistes que hi han participat: MOLTES GRÀCIES!!

S’ha acabat el 77è Campionat de Mar-Costa, però per aquest 2022 encara queden algunes activitats per fer, així que ens tornem a trobar ben aviat, fins llavors, Salut i bona pesca!!