Tornem a ser-hi com cada any, el diumenge més proper a la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent de mar, mariners i pescadors, toca el concurs de pesca que porta el nom de la patrona, aquesta vegada en la 63a edició organitzada per la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona. L’escenari és un lloc ben conegut per tots nosaltres, el Moll de Pescadors de la nostra ciutat, conegut per uns com a “Moll del Rellotge”, però conegut pels més veterans com “La Platgeta” (nom amb uns quants segles d’història).

L’activitat de la pesca és tan antiga com la humanitat, bé, fins i tot més antiga, ja que els animals ja pescàven abans que ho féssim el humans, així que no descobrirem res de nou, però practicar-la com esport ja és quelcom una mica més modern, per això, el nostre primer concurs, ara farà 85 anys és quelcom ben modern i proper i com que som moderns i esportistes, doncs seguim practicant sempre que podem allò que més ens agrada: Anar a pescar. Com tots els col·lectius, les tradicions populars, de vegades amb origens religiosos i d’altres amb origens més terrenals, hi ha patrons i patrones de manera que els pescadors tampoc ens escapem a les tradicions i la nostra patrona és la Mare de Déu del Carme. És molt espectacular veure com cada any, la tarda del 16 de juliol, la Confraria de Pescadors de Barcelona (passa a tots els ports de pescadors, però nosaltres som molt casolans), juntament amb tots els seus membres guarneixen totes les barques, i les treuen a passejar pel port amb la verge en honor a la patrona, juntament amb altres activitats de la resta de col·lectius relacionats amb el mar. Evidentment, nosaltres no serem menys,motiu pel qual any rere any som-hi amb el nostre concurs.

Amb el pas del anys l’escenari ha anat variant, segons la disponibilitat, normatives, etc., però des de’n fa una colla, el celebrem en un escenari molt indicat per la data i l’activitat: el Moll de Pescadors del port de la nostra ciutat. L’escenari és genial per poder pescar, la pesca és abundant i es pot practicar de forma còmode i segura, tot i que la limitació d’aforament fa que actualment aquest concurs es limiti només als nostres socis. Tot i així, és un privilegi poder gaudir de la zona, doncs és un recinte on només se’ns permet pescar-hi en comptades activitats a l’any.

Dijous 14 de juliol a les 20h, com marquen les normes, sorteig dels llocs de pesca al local social del carrer Santa Elena número 2 de Barcelona.
I com és ben conegut, mitjans de juliol… doncs sí, temps canicular, sol, poc vent i una mica més de sol per si no n’havíem tingut prou.

Quarts de vuit del matí, dos membres de la junta entren al recinte per marcar els llocs de pesca, mirant de mantenir les distàncies i entre tots, ja que la disposició d’algunes embarcacions sempre fa que de vegades s’hagi d’anar una mica més a la dreta o a l’esquerra que en l’activitat anterior.
Mentre uns van marcant els llocs, dos membres més de la junta són els encarregats d’anar passant llista, repartint les inscripcions i en aquesta ocasió, repartint ja alguns obsequis de bon matí, cedits per un dels nostres socis més antics, la coneguda marca de pesca Grauvell, que ens va obsequiar amb gorres per tots els participants.

Tot a punt? Si? Doncs tothom cap a dins, a buscar el lloc i a preparar-se pel que toca, que a les 9h les llinyes ja podran estar en remull per buscar els peixos més grossos de la zona, veurem si els acaben trobant…

9h… botzinada i a pescar!

Tot i que la majoria opta per pescar amb boia, alguns ho fan amb canyes de coup, sense anelles, amb canyes llaaaargues, fins a 10 metres, d’altres amb canyes anellades, conegudes per alguns com “bolonyeses” triant amb boies fixes en les canyes més llargues i amb boies corregudes alguns que opten per la lleugeresa de canyes més curtes. La opció de pescar amb plom rascant pel fons també és vàlida, doncs són una colla les espècies que viuen enganxades allà baix.
La peça més buscada, com sempre, és la llíssera, ja sigui per que acostumen a moure’s en moles, com per la seva considerable mida i, com no, per la magnífica lluita que dónen al ser clavades. Però la llíssera, quan menja li agrada fer-ho amb tranquil·litat i és complicat que s’alimentin quan hi ha una gran quantitat d’altres peixos pel voltant, especialment si són ràpids depredadors com palometes i sorells i… si, ahir les palometes i sorells ens van envoltar i la gran rapidesa de natació de les primeres impedia fins i tot que l’esquer arribés al fons, ja que el devoraven només arribar a l’agua, donant unes magnífiques picades i carreres intentant fugir de l’ham. També els lliris o tallahams, més coneguts pels pescadors professionals de Barcelona com “titoleros”, rondaven per allà i de tant en tant en podíem veure algun fent la rnda per sota les canyes, espantant les moles que s’havíen anat reunint pasturant el brumeig que entre tots vam anar acumulant.

Tot i que poques, alguna llíssera va sortir, però no gaire grosses, la més gran la va treure el nostre veterà Pedro Cívico, que tot i que ja fa anys que va passar la vuitantena, encara conserva els reflexos per clavar-les igual que el company Francisco Remolar, que als seus 85 anys encara va poder treure’n un parell. Per parelles les va treure el Francisco Bernardo, fent un doblet de llísseres, i més mala sort va tenir el Christian Buscemi, que després de treure 3 llísseres, surt la quarta, la més gran, quan ja era fora de l’aigua, al treure-li l’ham, encara amb el peix dins del salabre, aquest va aconseguir fer més gran un forat de la malla del salabre i tornar a la llibertat. Mentretant, l’Àngel Fernàndez i l’Albert Berdalet semblava que s’havíen oblidat de treure peixos d’un en un i només feien doblets, que si dues palometes, que si una palometa i un sorell… També el company Ángel Ortiz estrenava el seu comptador de llísseres amb la seva primera capturada amb aquesta tècnica, no podia amagar la cara de felicitat. L’activitat era molt semblant a totes bandes, ja que el tipus de captura va ser el mateix al primer banderí i a l’últim, palometes, sorells, xucles, esparralls, algunes oblades, poques llísseres, alguna vidriada…
14h, botzinada, llinyes amunt i toca recollir, comptar, control·lar que totes les captures facin la mida que cal i anar cap al pesatge, on s’estrenaven l’Albert Berdalet i el Joan Espinosa juntament amb el veterà Santi Estrany a l’hora de pesar i control·lar les captures.

Finalment, després de 5 hores de pesca la cosa va acabar així:

1.- Àngel Fernàndez Ortega – 100pcs – 7,990Kg
2.- Albert Berdalet i Monés – 90pcs – 7,800Kg
3.- Sergi Gobernado Ortega – 74pcs – 6,005Kg
4.- Francisco Bernardo Vázquez – 65pcs – 5,860Kg
5.- Christian Buscemi – 59pcs – 5,680Kg
6.- Joaquín de Lapuente Pérez – 67pcs – 5,220Kg
7.- Pere Casanovas Barenys – 66pcs – 5,105Kg
8.- Joan Manel Espinosa Rodrí+guez – 57pcs – 4,790Kg
9.- Jorge Bonafonte Magri – 54pcs – 4,595Kg
10.- Ricard Giner Loza – 69pcs – 4,505Kg
11.- Pedro Cívico Calero – 36pcs – 4,035Kg
12.- Santiago Estrany Mascort – 44pcs – 3,540Kg
13.- Álex Giménez Jover – 39pcs – 3,410Kg
14.- Antonio del Pozo Joto – 39pcs – 3,080Kg
15.- Raúl Bernardo Barrocas – 36pcs – 2,920Kg
16.- Juan José Fariña Carion – 38pcs – 2,880Kg
17.- Francesc Miralles Zurron – 37 pcs – 2,775Kg
18.- Alejandro Pla Quitllet – 37pcs – 2,620Kg
19.- Ángel Ortiz González – 31pcs – 2,435Kg
20.- Francisco Remolar Pascual – 17pcs – 1,760Kg
21.- Albert Codina Llorens – 14pcs – 0,960Kg
22.- Antonio de Lapuente Galán – 0pcs -0,0Kg

Plusmarquista: Pedro Cívico – Llissera – 0,790Kg
Major nombre de captures – Àngel Fernàndez – 100pcs

Després dels trofeus (fets per la Societat especials per l’ocasió, com ja us vam avançar al post anterior), pernils, vins i premis, es van sortejar una colla d’articles de pesca entre els participants, així que finalment tothom va tenir premi, no només per haver passat un magnífic dia de pesca amb bon temps i bon ambient, sino també alguns van tornar ben carregadets a casa.

No ens en volem estar d’agrair a tots els qui han fet possible tirar endavant un any més un dels nostres concursos més tradicionals, ja sigui per la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Barcelona i el Port de Barcelona, Grauvell per les gorres que ens va cedir, a Tubertini per les tovalloles que ens va regalar, a Professional SF Services pel rodet, fils i vals de compra, a La Pesca Barcelona (antiga casa “La Viuda) per un any més ajudar-nos amb una colla d’obsequis (caixons, fundes, caixes, samarretes, etc.), a Irdepesca.es per una canya bolonyesa de carboni, a Yuki per unes fundes per les canyes, hams i fil per tots, a la junta de la Societat per organitzar-ho i a tots els qui van ajudar un any més, a fer-ho possible.

Tot i que alguns ja tenim ganes d’una nova edició d’aquest concurs, de moment les nostres activitats socials se’n van de vacances fins el proper concurs del campionat social del mes de setembre a la platja del Prat.

Fins llavors, salut, bones vacances i bona pesca!!