Aplec de pesca al Dic de l’Est del Port de Barcelona – 5-09-2021

Després de l’aturada dels aplecs organitzats per la nostra entitat a causa de la pandèmia de COVID-19, finalment s’ha pogut celebrar el primer des de finals de l’any 2019.

La situació de pandèmia, amb els seus diferents confinaments i les seves conseqüents restriccions, ha capgirat tots els calendaris que s’han previst des del mes de març del 2020, ajornant i/o suspenent les activitats previstes.

Sembla que, mica en mica, la normalitat ha d’anar retornant, de manera que les activitats organitzades per la SPDM no han de ser una excepció.

Aquest any ja s’han pogut celebrar proves del campionat de Mar-Costa i també del campionat d’embarcació fondejada, a més de diferents proves dels campionats de Catalunya, d’Espanya i mundials. Però quedava pendent poder retornar al calendari els esperats aplecs i també una de les proves més esperades per alguns cada any, com és el campionat infantil.

Pel que fa al campionat infantil sembla que encara haurem d’esperar una mica, les normatives actuals encara no ens permeten de poder-lo tirar endavant amb la normalitat que caldria, però en el cas dels aplecs, finalment en podem celebrar un a un escenari tan especial com privilegiat com és la part interior del Dic de l’Est del Port de Barcelona.

Un escenari situat en una zona d’accés restringit del Port de la ciutat, just al costat de les instal·lacions de la Guardia Civil, on sempre que hi accedim en les dates permeses hem de complir un estricte protocol de seguretat per dur-lo a terme, però que sempre val la pena per poder tenir l’oportunitat de pescar en un espai singular on les captures també acostumen a ser singulars.

A celebrar-se l’activitat a principis del mes de setembre, just després del mes d’agost i les seves vacances, en aquesta ocasió, el protocol d’accés, en comptes de posar-se en marxa dues setmanes abans de la prova, es va haver de posar en marxa el 23 de juliol, doncs accedir en aquest espai obliga a seguir una sèrie de passes burocràtiques (permisos, assegurances, etc.) i això requereix el seu temps.

Però tota la paperassa val la pena per a poder-se trobar altra vegada allà, tot i que la normativa COVID-19 ens obliga a fer alguns canvis, com els controls de temperatura a l’accés, la signatura d’una declaració responsable, la impossibilitat de fer esmorzars col·lectius com era la norma en aquestes activitats, etc.

Ja fa una colla de mesos, la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona es va associar amb l’ACPR (Associació Catalana per a una pesca responsable), per treballar junts per a fomentar una pràctica responsable i respectuosa del nostre esport. El compromís entre les dues entitats té la intenció de col·laborar en la pedagogia de la pesca, coneixement i respecte del medi. Des de fa una colla d’anys, aquesta associació fa estudis sobre les poblacions de les diferents espècies íctiques del nostre litoral i les informacions dels fulls de captures de les nostres activitats, especialment les que es fan dins del Port de Barcelona, són molt importants per saber l’estat dels nostres fons, ja que no hi ha altra manera de poder-ho fer més enllà de les informacions que poden donar els pescadors de canya que puntualment tenen l’oportunitat d’accedir a la zona (després de cada activitat allà, el delegat de Mar-Costa de la Societat envia l’informe de les captures per al seu estudi).

En aquesta ocasió, com que no es fan recomptes ni pesatges al no ser una competició, és complicat dur un control de quines espècies són les capturades durant la jornada, així que l’ACPR ens va facilitar unes genials guies d’espècies editades per la Generalitat de Catalunya i uns fulls d’enquesta per a tots els participants, per a poder saber què és el que hi ha al fons.

No es tracta de saber qui pesca més, qui pesca el més gros ni res per l’estil. Es tracta de saber quines espècies són les més comunes a la zona, quines mesures tenen (per a poder saber si són exemplars juvenils, reproductors, etc.), indiferentment de si aquests exemplars capturats són retornats a l’aigua o finalment acaben al forn o a la cassola. L’entrega de la guia també es fa amb la intenció de que tothom pugui reconèixer correctament les diferents espècies i evitar les possibles confusions com passa habitualment entre alguns practicants de la pesca esportiva o d’esbarjo (per exemple confondre un sarg amb una vidriada, confondre un tord amb un pintat, confondre un burret amb un llepissós, etc.).

Per a incentivar més la participació en aquest projecte, la botiga de pesca STOREFISHER BCN (www.storefisher.com) sortejarà una bossa de pesca entre tots els participants que enviïn l’enquesta sol·licitada.

Al tractar-se d’un aplec i no d’un concurs i com que la pecularitat de l’escenari ho permet, la modalitat de pesca és lliure, així que alguns decideixen pescar a fondal, d’altres amb boia, d’altres a llancer i d’altres es concentren a la recerca del grans depredadors que viuen a la zona. Per aquesta mateixa raó, el repartiment dels banderins no es fa per un estricte sorteig, doncs alguns, a l’hora d’inscriure’s, decideixen fer-ho al costat dels companys que han triat.

05:00h – El delegat de Mar-Costa es posa en contacte amb la Policia Portuària per preparar l’accés a la zona de pesca.

05:45h – Concentració al punt de sempre del port, salutacions, presa de temperatura, signatura de declaració responsable, repartiment de les guies d’espècies de la Generalitat. Es forma la cua de vehicles.

06:15h – Accés de tots els participants passant per la guixeta de la duana del Port. D’allà es va directament circulant en filera fins a la porta d’accés a la zona de pesca.

06:50h – La Policia Portuària ens obre la porta d’accés a la zona, on s’entra en filera sense sortir dels vehicles. Els encarregats de la junta marquen els punts de pesca. Els participants es van situant davant el seu punt assignat, s’estacionen els vehicles al costat del mur i en direcció de sortida i cap a muntar els trastos que els peixos no esperen.

07:25 – Comencen a remullar-se els hams, almenys els més ràpids, doncs al no fer-se cap recompte ni pesatge, tampoc hi ha botzinada d’inici, així que s’estigui a punt, cadascú es posa a pescar.

Dia amb molt bona temperatura i amb molt poca presència de núvols, però amb l’aigua una mica tèrbola a causa de les pluges que han caigut a la zona durant la setmana, tot i així es veuen clarament diferents grups de castanyoles i petites bogues nedant a prop de la superfície, i a la visibilitat dels primers metres però arran del fons, també es veuen els fedrins i les donzelles a la recerca d’aliment.

Com que es tracta d’una zona que no pateix cap mena de pressió de pesca professional, activitat comercial, banyistes, etc. , la gran quantitat de petits peixos fa que també corrin (en aquest cas, “nedin”) per allà diferents depredadors, com són congres, morenes, llobarros, lliris i meros, motiu pel qual alguns han apostat per la pesca d’aquestes espècies. D’altres, en canvi, han apostat per la pesca d’espàrids com les orades, habitants habituals també de la zona.

Els que decideixen provar sort a certa distància tenen resultats amb la captura de pagells (alguns de mida respectable) i alguns sargs, així com petits esparralls. També n’hi ha alguns que pateixen els talls de les cametes per part dels lliris (en algun cas es sospita que també podria ser per la possible presència de crancs blaus a la zona, ja que les cametes es tallen molt amunt).

Els que aposten a dedicar-se al fondal, segons l’esquer amb el que aposten, tenen més o menys sort amb les oradelles i sargs, també amb alguns petits meros, tot i que alguns més grossos, com acostuma a ser habitual, després d’una violenta picada, s’acaben amagant al forat i acaba sent impossible poder-lo treure de l’aigua.

Els que proven sort a pescar amb boia a curta distància veuen com aquesta s’enfonsa per les picades de bogues, castanyoles, fedrins, oblades, vidriades, donzelles i sobretot esparralls, que fan distreure, i força, als que la practiquen. Altres espècies que es deixen veure són les vaquetes (Serranus scriba) i les palometes blanques (Trachinotus ovatus).

Els que opten per la recerca dels depredadors de la zona amb diferents tècniques, tenen diferent sort, violentes picades de mero que acaben amb canyes enrocades durant llargues estones i amb el peix seguint estirant cada certa estona fins que finalment s’acaba trencant l’estri de pesca, alguns exemplars joves de mero sí que acaben pujant a superfície (foto i a l’aigua!). Cal recordar que la técnica de caça d’aquests peixos és molt singular, doncs la seva gran boca està feta per succionar les seves preses senceres, fent el buit quan les atrapa, per això la picada d’aquest serrànid és tan violenta, com un cop sec, després del qual fuig a refugiar-se amb la boca plena al seu cau, on obrint les ganyes queda bloquejat i és realment complicat fer-lo sortir d’allà. Però tot i ser picades no tan violentes, les morenes també són força enèrgiques a l’hora d’alimentar-se, veient-se diferents exemplars durant la jornada, de diferents mesures. Al tractar-se d’horari diürn, tot i que en altres ocasions algun s’ha deixat veure, els congres sembla que no han fet acte de presència.

13:00h – Toca recollir tot l’escampall que s’ha fet i deixar la zona igual de neta com l’hem trobat quan hem arribat. Acomiadaments i comentaris entre els companys, sempre mantenint la distància i les mascaretes quan no és possible i amb ganes de tornar-nos a trobar, a veure si aviat amb menys restriccions.

13:45h – Una vegada tothom ja ha abandonat la zona de pesca, el delegat de Mar-Costa tanca amb clau el recinte, avisa a la Policia Portuària de que ja està tot recollit i que tothom a sortit i ja només resta esperar al proper dia.

La propera activitat de la Societat està programada pel proper dia 3 d’octubre al Port de Badalona, així que tinguem més informació dels detalls de la mateixa, s’avisarà a tots els socis pels canals habituals.

Fins llavors, salut i bona pesca!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *